Factors de risc en l’ús d’internet a l’adolescència

En l’adolescència tenim sempre interès per totes les coses que ens envolten. La nostra curiositat es mescla amb el desenvolupament natural d’aquestes edats i, en conseqüència, som pocs conscients del món que tenim al nostre voltant on, com a tot arreu, hi ha perills que se’ns escapen.

En internet passa el mateix. La xarxa no és un lloc lliure de riscos, i menys avui dia. Possiblement encara segueix tenint una alta probabilitat de perills que, en un futur, es vagin poc a poc degradant i que, finalment, s’aconsegueixi arribar a ser un lloc molt més segur. Però per ara hem de ser realistes i entendre quins perills s’amaguen en la xarxa de xarxes.

Avui dia parlar de riscos en la xarxa és bastant comú en boca de la gent del carrer. Veiem alguns d’aquests exemples.

Pornografia infantil:

Segurament una de les causes més dures i socialment condemnades que han commogut als pares i tutors. Fòrums de discussió, xats, servidors de noticies, programes p2p, etc… són un gran ventall per poder compartir tot aquest tipus de material i on atreure dos tipus de perfils: assetjadors (pederastes) o consumidors (pedòfils). Hi ha un tercer perfil que és el que ens interessa i que abordarem: els adolescents.

Dintre d’aquesta tercera branca ens trobem a aquells adolescents o pre-adolescents que es troben en etapes crítiques del seu desenvolupament, i el sexe és un dels punts claus d’aquesta transició de nens a adults.
Si aprofundim en la psicologia adolescent masculina (en la femenina no es tan habitual), un noi pot arribar a sentir-se “atret” en certa forma per pura curiositat a qualsevol contingut sexual i, en especial, a situacions noves i estranyes, com per exemple les parafílies (tota nova experiència por ser excitant des d’una base curiosa i prohibitiva). Aquesta atracció pot derivar a un consum periòdic, depenent de les relacions socials i altres factores del subjecte, o un tall directe i rebutjar aquest tipus de material.
En el primer cas (sentir-se atret) podem topar-nos amb un greu problema a mitjà i llarg termini que pot afectar la identitat i personalitat de l’adolescent. Si posem en el nostre cas la pornografia infantil, seria portant-lo a la necessitat de consumir més d’aquest material; on acabaria arribant a un cercle molt tancat i perillós que podria derivar en seriosos problemes de desenvolupament psicosexual, identitat, actitud, personalitat i, al cap d’un temps considerable, en la creació d’una addicció: al sexe.
Per altra banda, ser assidus en aquests tipus de mitjans per comunicar-se amb altra gent que també està dintre dels mateixos cercles, pot arribar a tenir una sèrie de converses on, la finalitat, sigui quedar amb altres per intercanviar material o, dintre d’una vessant més perillosa, cometre un abús directe al menor, sabent prèviament que ho és, i aleshores aprofitar la cita per poder tenir una relació més estreta amb ell i entrar, de ple, en el ventall de víctimes d’aquest gran problema que assola i va consumint la ment de qui per el que al principi era només un joc.

Dintre del camp dels contactes tenim també tipus d’assetjament que s’han de tenir en compte, sobretot en llocs con els xats.
Aquestes zones poden estar poblades per tot tipus de gent, incloent els perfils esmentats anteriorment, però sobretot per pederastes. Aquests últims són altament perillosos i actuen de formes molt subtils en las que poden assetjar a la seva víctima i portar-la al terreny que lis interessa. Tot això ho poden aconseguir amb mètodes diversos, des de violència verbal fins al més utilitzat: l’ús de programes maliciosos per aconseguir el compte de correu de la víctima, i amenaçar-la en esborrar el que te sinó fa cas a les seves peticions.
Aquest últim cas seria un dels passos a tenir en compte per poder protegir als menors, ja que el “modus operandi” d’aquests perfils actuen normalment utilitzant aquesta forma d’assetjament.

Imatges grotesques i violència gratuïta:

Molts sabem que una de les grans atraccions per un adolescent, tal i com ja hem esmentat, és la necessitat d’experimentar i trobar noves coses que puguin atraure la seva atenció. Hem parlat primer del sexe i els perills que s’amaguen en la cerca d’aquest plaer universal, i ara podríem anomenar un altre també molt comú: la violència.

La violència fa sentir en l’adolescent una sensació d’haver trobat alguna cosa que li fa sentir diferent als altres; d’haver “vist” més món. És, sens dubte, un símptoma clar d’aquella identitat que encara està forjant en ell, i que necessita mostrar per sentir-se diferent.
Aquestes imatges (o vídeos), però, poden tenir un cert contingut que pugui desencadenar en la persona, després d’una llarga exposició i depenent de la sensibilitat, desequilibris en el seu desenvolupament, tant d’identitat com, i sobretot, d’actitud.
La sobreexposició a tot material pot inhibir fàcilment les seves sensacions de sensibilitat si sobrepassa segons quins límits. Por fer-lo més agressiu i més crític envers la societat (canvis d’actitud en direcció política), pot causar-li trastorns de personalitat i, finalment, pot anar apartant-se dels seus cercles socials arribant a la introversió.

Cal diferenciar, però, l’ús que estem donant-li en aquest apartat amb el tema d’imatges i vídeos grotescs, a simples pel•lícules o videojocs. Mentre que els primers són fruit d’anàlisi al partir de la base que aquelles imatges són reals, els segons no són més que el substitutiu correcte per a l’adolescent per seguir amb normalitat amb el seu desenvolupament. Clar que, igualment, estem parlant dintre d’un desenvolupament normal en tots els demés àmbits de la seva vida.

Un exemple amb el paràgraf anterior seria el comparar una gravació real d’un assassinat (pel•lícules snuff) amb una pel•lícula convencional de terror com, per exemple, “hostel”). Això sí, sempre hi ha excepcions que poden marcar tal tendència en l’adolescent en tots dos casos, com per exemple el videojoc “Manhunt”, que fusiona els elements d’una pel•lícula de gènere “snuff” i un joc, donant al jugador l’oportunitat de ser l’assassí mentre tot està sent gravat.

Ideologies polítiques extremes:

I, per últim, podem destacar el tercer factor més propens a crear conflictes en el desenvolupament de les actituds de l’adolescent: les ideologies polítiques.

Tal i com hem esmentat abans, si unim el sexe més la violència de forma directe, amb les idees d’un adolescent sobre aquests temes, tenim una bomba de rellotgeria: la seva pròpia utopia; el que seria en si per a nosaltres una forma de pensar pràcticament enfrontada.
I es que aquesta sensació és molt comuna en tots. Necessiten estar en contra de les lleis, de les costums, de les maneres… veuen que no encaixen per res en la societat o que, més aviat, la societat no encaixa en ells. Això es degut a les seves bases tan tendres de desenvolupament on, cada dos per tres, estan en conflicte amb ells mateixos per poder, realment, trobar el seu lloc en la exigent societat d’avui dia. I aquí és on entra aquest tercer apartat.
Poder seguir una ideologia política li dona a l’adolescent l’oportunitat d’agafar-se a un ideal que es compartit per més gent i on, realment, es troba agust i pot començar a trobar-se a si mateix. Però, en internet, tot això també pot ser molt perillós.

En la xarxa és fàcil trobar-se simples webs com per exemple incitacions a partits nazis, anarquistes, extrema esquerres, etc. I ja sabem que l’adolescent no busca una posició fàcil. Busca una posició extrema, una d’aquestes, que no estigui gens en conflicte amb si mateix i pugui destacar, altre cop, sobre tots els demés. Només així pot lluitar realment contra ell mateix: amb l’aprovació o rebuig de tots els altres.
El més trist es que darrere de molts d’aquests partits hi ha autèntiques sectes per “netejar” la ment de gent que justament necessita el contrari: aprendre. Aquests llocs poden fer veure a l’adolescent que el món està fet un nyap, que tot es dolent i que el grau de vivència és altament pessimista. En les ments d’aquests joves, en si, ja viuen aquesta sensació com perquè a més a més aquests tercers els hi reafirmin tal visió subjectiva. Això, naturalment, desencadena en un aïllament social extrem, falta d’autoestima (l’adolescent deixa de lluitar per aconseguir aquells ideals tant somiats) i abandonament de la pròpia identitat en mans d’altres.

Conclusió:

Aquí hem pogut veure tres exemples que creiem són bàsics, partint dels riscos de la xarxa, pel desenvolupament de l’adolescent. On, realment, podem comprovar que un mal ús d’internet per part d’ells pot derivar en seriosos casos psicopatològics.
Naturalment, hi han molt més riscos, però crec que partint d’aquests exemples (els més durs) i de les seves conseqüències: identitat, actitud i personalitat; són més que suficients per poder mostrar la cara negre de l’internet d’avui dia i que, de vegades, se’ns escapa i no sabem (o volem) veure.

Sergi Nicolás

Relacions interpesonals virtuals: canal i mitjà d’interacció

Després d’escollir el tema de les diferencies entre les relacions interpersonals virtuals i les reals, m’he posat a buscar algun punt de vista que poder refutar envers a la meva opinió exposada anteriorment.

Voldria aclarir que l’anterior article meu sobre aquest tema està basat en un pur aprenentatge i no com un substitutiu 100% de les relacions personals reals. Cal dir-ho així ja que poso molta més força en tractar d’explicar una mica com veig el futur d’aquest tipus de relacions virtuals (canals) i les suposades diferències que hi han (i no a nivell emocional), i que es pot arribar a la confusió i semblar que estic defenent un tipus de relació purament virtual. Simplement vull deixar clar que el que defenc és el fet del treball en grup a distància o d’iniciar qualsevol tipus de relació, tant de forma presencial, telèfon, carta o, per el tema que tracto, internet.

I ara segueixo amb la segona part de les TIC.

He fet una cerca bàsica per google i com havia imaginat m’he trobat, en un dels dos articles que he posat en Mr. Wong, un article del que no estic del tot d’acord i que passo a explicar acte seguit.

Primera cerca:

http://www.hipersociologia.org.ar/alas/DelBrutto.html

Aquesta primera plana és una mera aproximació i enunciat a un treball dedicat a les relacions interpersonals virtuals des del punt de vista de la societat llatina.

M’ha cridat atenció pel fet de que planteja, des de un marc de crítica purament objectiva, el fet de com aquestes relacions poden influir en la vida d’un individu i com aquests canvis han generat un paradigma nou d’investigació sobre aquesta via alternativa de relacions humanes.

Segona cerca:

http://odiseapsi.blogspot.com/2007/10/relaciones-interpersonales-virtuales.html

Aquest segon article (el que esmentava jo anteriorment) posa èmfasi i critica durament la substitució de les noves tecnologies com a referent de relacions interpersonals de forma massa radical. Està clar que mai podem dependre i deixar-ho tot en mans dels ordinadors perquè facin la nostra feina de relacionar-nos, i fins aquí podríem estar completament d’acord amb el text, però tal i com jo ja havia explicat en l’anterior article crec que les mirades fredes, les sensacions de no haver res de sentiment i qualsevol altre emoció derivada de les relacions virtuals són un factor purament subjectiu i de falta “d’experiència” d’un món nou que recent està fent història.

Fins aquí doncs segueixo opinant que aquest tipus d’enfocament pot ser perfectament utilitzat com a substitutiu, sempre i quan no oblidem que, i aquí la part en la que es deixa de pensar de que estem parlant d’un simple mitjà de comunicació, com a éssers socials que som, necessitarem del caliu d’una mirada o unes mans que tal article esmenta, clar està. Però no tenim que oblidar que estem parlant d’un canal per conèixer gent i relacionar-nos, i no d’un instrument perpetu que ens guiarà del matrimoni fins la mort sense poder arribar a tocar l’altre persona.

Sergi Nicolás

El futur de les relacions interpersonals virtuals

En base a la curta historia que internet té a les seves esquenes podem estar quasi segurs de que, anys més tard, no es formulin de nou els avantatges e inconvenients de les relacions interpersonals virtuals o presencials, ja que les següents generacions tindran molt més a ma totes les noves tecnologies per decidir encarar tal relació, sigui de l’àmbit que sigui, i possiblement vegin moltes més similituds de les que podem percebre avui dia.

Des de la crescuda de portals virtuals, xats, fòrums de discussió i succedanis podem estar segurs que aquests mètodes ens han obert portes per poder conèixer i establir contacte amb un nombre il•limitat de gent. Això, paral•lelament ens ha donat l’oportunitat de descobrir noves formes d’encarar una relació sense tenir que mirar als ulls de l’altre persona. Generacions actuals, gent que hem crescut amb uns hàbits molt diferents a aquest tipus de comunicació, ens sembla a vegades un gran esglaó que superar pel fet de no tenir un aprenentatge previ i, irremediablement, ens formulem amb una base egoista el desconeixement de tot el que les noves tecnologies ens ofereixen, pel simple fet, d’haver entrat a marxes forçades a una era d’informació i comunicació que ha crescut a passos agegantats i que, fins fa pocs anys, ni existia.

Avui dia es creu que els inconvenients de una relació interpersonal virtual estan molt més accentuats que una presencial. Això és, actualment, normal de creure així però podem estar bastant segurs que en un futur, tal i com s’ha esmentat en altres línees, les diferencies no seran tan notables perquè les següents generacions naixeran amb una predisposició basades a una política social molt més adaptada i preparada per les noves tecnologies.

En conclusió, i utilitzant la mateixa comparació de com varem viure l’entrada dels euros enlloc de les pessetes a principis del segle XXI, podem dir que les diferències que trobem amb els dos tipus de relacions, tant presencials com virtuals, són molt més maximitzades avui dia en base a la poca adaptabilitat i el desconeixement general del tema. Això també resulta a una reacció més crítica a establir qualsevol contacte virtual per pensar que no és gens càlid ni es perceben les mateixes sensacions com de forma presencial. Però, com és ben deduït, l’ús d’aquestes eines són purament de primer contacte per poder establir aquests llaços. Apart, tot es qüestió de temps perquè, i gràcies també en part a que la tecnologia segueix avançant, tant una forma con l’altre de relació siguin absolutament iguals i poques, apart de les purament perceptives a nivell sentimental, resultin les diferències que s’acabin trobant.
De la resta ja s’encarregarà la pròpia evolució, on ens trobarem un mon informatitzat on tothom reaccionarà de igual forma i, segurament, no es plantejaran mai més aquestes preguntes, al igual que quasi tot el jovent d’avui dia ja no es formula cap conversió imaginaria d’euros a pessetes.

Sergi Nicolás