Exemples d’estudi de dues investigacions científiques

Al llarg de 2 anys un equip de psicòlegs evolutius dur a terme una investigació sobre el grau d’autonomia de nens/es de 2, 3, i 4 anys respecte a la presència, control i protecció materna. Les dades es recullen sempre en la mateixa zona d’un parc públic que ofereix les condicions adequades. El registre d’informació es fa dos dissabtes alterns al mes, entre 12 i 13 hores, i consisteix en anotar cada dos minuts la distància aproximada en metres que hi ha entre el nen/a i la mare. Els subjectes són 5 nens i 5 nenes, les famílies dels quals han acceptat el seu paper i coneixen els observadors.

En acabar la fase de recollida d’informació, i un cop analitzada aquesta, els investigadors conclouen que els infants augmenten la distància mitjana respecte a les seves mares d’un any a l’altre, i que en cada interval d’edat els infants més socialitzats (segons criteri de la mare i del mestre/a) són els que estableixen més distància. Els investigadors dedueixen que la distància pot servir d’indicador d’autonomia i, en conseqüència, de socialització.

Hipòtesi dels investigadors: Un nen més sociable adquireix aquesta característica partint d’una menor dependència materna al llarg del seu desenvolupament.

Tipus de variables utilitzades:

Independents: Edat dels nens i sexe dels nens.
Dependent: la distancia.

S’ha utilitzat una mesura idemnòtica (metres) per aquest estudi.
Trobem també varies variables estranyes, com per exemple l’estat anímic dels nens. Així que no podem controlar segons aquestes coses i hem de basar el nostre estudi en un rigorós procés que ens faci evitar aquest tipus de variables.

Apart, tenim un constructe que es fa present: la socialització. És un concepte abstracte, immesurable i de difícil categorització que ens pot afectar als resultats si l’enfoquem des d’un punt de vista purament quantitatiu-experimental. Apart, s’ha utilitzat una escala de raó per les mesures.

Finalitat metodològica utilitzada per el següent experiment:

Uns professionals volen avaluar la qualitat de l’atenció mèdica en un hospital mitjançant diversos tipus de dades. Per començar, i d’acord amb la direcció i els sindicats, graven en vídeo certs protocols seleccionats de l’actuació de metges i infermeres. En una segona fase fan entrevistes a metges, a infermeres i a pacients sobre el tema de la qualitat de l’atenció. En una tercera fase recorren a l’anàlisi de documents i estudien les reclamacions fetes en els darrers 6 mesos.

La finalitat metodològica ha sigut la buscar diferents opinions i formes de veure l’objecte estudiat. S’ha utilitzat el multimètode, ja que així s’aprofundeix en l’objecte d’estudi des de diferents angles per proporcionar així una visió del conjunt més relativa.

Després de tots dos exemples… Què caldria per tal que una pregunta i l’objecte d’estudi que se’n deriva, siguin “abordables”?

Caldria tenir un fonament observable per al científic, observacional i amb bases hipotètiques per poder abordar les diferents respostes al problema presentat. A partir d’aquí s’hauria de procedir a una recollida d’informació en forma de variables, i procedir així a seu estudi en base a teories ja construïdes (mètode deductiu), observació directa de l’objecte d’estudi per realitzar la teoria (inductiu) o una mescla de tots dos per mitjà d’un mètode d’assaig i error (hipotetic-deductiu).

Sergi Nicolás