Relacions interpesonals virtuals: canal i mitjà d’interacció

Després d’escollir el tema de les diferencies entre les relacions interpersonals virtuals i les reals, m’he posat a buscar algun punt de vista que poder refutar envers a la meva opinió exposada anteriorment.

Voldria aclarir que l’anterior article meu sobre aquest tema està basat en un pur aprenentatge i no com un substitutiu 100% de les relacions personals reals. Cal dir-ho així ja que poso molta més força en tractar d’explicar una mica com veig el futur d’aquest tipus de relacions virtuals (canals) i les suposades diferències que hi han (i no a nivell emocional), i que es pot arribar a la confusió i semblar que estic defenent un tipus de relació purament virtual. Simplement vull deixar clar que el que defenc és el fet del treball en grup a distància o d’iniciar qualsevol tipus de relació, tant de forma presencial, telèfon, carta o, per el tema que tracto, internet.

I ara segueixo amb la segona part de les TIC.

He fet una cerca bàsica per google i com havia imaginat m’he trobat, en un dels dos articles que he posat en Mr. Wong, un article del que no estic del tot d’acord i que passo a explicar acte seguit.

Primera cerca:

http://www.hipersociologia.org.ar/alas/DelBrutto.html

Aquesta primera plana és una mera aproximació i enunciat a un treball dedicat a les relacions interpersonals virtuals des del punt de vista de la societat llatina.

M’ha cridat atenció pel fet de que planteja, des de un marc de crítica purament objectiva, el fet de com aquestes relacions poden influir en la vida d’un individu i com aquests canvis han generat un paradigma nou d’investigació sobre aquesta via alternativa de relacions humanes.

Segona cerca:

http://odiseapsi.blogspot.com/2007/10/relaciones-interpersonales-virtuales.html

Aquest segon article (el que esmentava jo anteriorment) posa èmfasi i critica durament la substitució de les noves tecnologies com a referent de relacions interpersonals de forma massa radical. Està clar que mai podem dependre i deixar-ho tot en mans dels ordinadors perquè facin la nostra feina de relacionar-nos, i fins aquí podríem estar completament d’acord amb el text, però tal i com jo ja havia explicat en l’anterior article crec que les mirades fredes, les sensacions de no haver res de sentiment i qualsevol altre emoció derivada de les relacions virtuals són un factor purament subjectiu i de falta “d’experiència” d’un món nou que recent està fent història.

Fins aquí doncs segueixo opinant que aquest tipus d’enfocament pot ser perfectament utilitzat com a substitutiu, sempre i quan no oblidem que, i aquí la part en la que es deixa de pensar de que estem parlant d’un simple mitjà de comunicació, com a éssers socials que som, necessitarem del caliu d’una mirada o unes mans que tal article esmenta, clar està. Però no tenim que oblidar que estem parlant d’un canal per conèixer gent i relacionar-nos, i no d’un instrument perpetu que ens guiarà del matrimoni fins la mort sense poder arribar a tocar l’altre persona.

Sergi Nicolás

El futur de les relacions interpersonals virtuals

En base a la curta historia que internet té a les seves esquenes podem estar quasi segurs de que, anys més tard, no es formulin de nou els avantatges e inconvenients de les relacions interpersonals virtuals o presencials, ja que les següents generacions tindran molt més a ma totes les noves tecnologies per decidir encarar tal relació, sigui de l’àmbit que sigui, i possiblement vegin moltes més similituds de les que podem percebre avui dia.

Des de la crescuda de portals virtuals, xats, fòrums de discussió i succedanis podem estar segurs que aquests mètodes ens han obert portes per poder conèixer i establir contacte amb un nombre il•limitat de gent. Això, paral•lelament ens ha donat l’oportunitat de descobrir noves formes d’encarar una relació sense tenir que mirar als ulls de l’altre persona. Generacions actuals, gent que hem crescut amb uns hàbits molt diferents a aquest tipus de comunicació, ens sembla a vegades un gran esglaó que superar pel fet de no tenir un aprenentatge previ i, irremediablement, ens formulem amb una base egoista el desconeixement de tot el que les noves tecnologies ens ofereixen, pel simple fet, d’haver entrat a marxes forçades a una era d’informació i comunicació que ha crescut a passos agegantats i que, fins fa pocs anys, ni existia.

Avui dia es creu que els inconvenients de una relació interpersonal virtual estan molt més accentuats que una presencial. Això és, actualment, normal de creure així però podem estar bastant segurs que en un futur, tal i com s’ha esmentat en altres línees, les diferencies no seran tan notables perquè les següents generacions naixeran amb una predisposició basades a una política social molt més adaptada i preparada per les noves tecnologies.

En conclusió, i utilitzant la mateixa comparació de com varem viure l’entrada dels euros enlloc de les pessetes a principis del segle XXI, podem dir que les diferències que trobem amb els dos tipus de relacions, tant presencials com virtuals, són molt més maximitzades avui dia en base a la poca adaptabilitat i el desconeixement general del tema. Això també resulta a una reacció més crítica a establir qualsevol contacte virtual per pensar que no és gens càlid ni es perceben les mateixes sensacions com de forma presencial. Però, com és ben deduït, l’ús d’aquestes eines són purament de primer contacte per poder establir aquests llaços. Apart, tot es qüestió de temps perquè, i gràcies també en part a que la tecnologia segueix avançant, tant una forma con l’altre de relació siguin absolutament iguals i poques, apart de les purament perceptives a nivell sentimental, resultin les diferències que s’acabin trobant.
De la resta ja s’encarregarà la pròpia evolució, on ens trobarem un mon informatitzat on tothom reaccionarà de igual forma i, segurament, no es plantejaran mai més aquestes preguntes, al igual que quasi tot el jovent d’avui dia ja no es formula cap conversió imaginaria d’euros a pessetes.

Sergi Nicolás